PRESENTACIO DE L'EXPOSICIO. Elina Norandi

El dia 8 de març de 1857, un nombrós grup d'obreres tèxtils va recórrer els barris rics de Nova York, per a protestar per les condicions ínfimes en les quals realitzaven el seu treball.

Anys més tard, el 5 de març de 1908 en la mateixa ciutat, les obreres del sector tèxtil van iniciar una vaga amb la finalitat d'aconseguir que es reduís la jornada laboral a 10 hores, a més d'establir la igualtat salarial amb els homes i que els fos concedit un temps per a dedicar-lo a la lactància.

Les empleades de la fàbrica Sirtwoot Cotton van decidir ocupar pacíficament el local de l'empresa, com una altra estratègia de pressió en el marc d'aquesta vaga. L'amo de la fàbrica no va dubtar a provocar un incendi per a aconseguir que l'edifici fora desallotjat: 129 dones treballadores van morir a l’interior. Aquest dia les obreres estaven tenyint teixits de color violeta, color que ha quedat simbòlicament unit a la reivindicació de les causes polítiques de les dones.

En l'any 1977 les Nacions Unides van declarar el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Des de llavors aquest és un dia per a commemorar el treball i la lluita per la igualtat de totes les nostres avantpassades, i per a celebrar la nostra intervenció en el món actual.


Avui celebrem aquest dia mostrant el treball d'una dona que des de fa 10 anys es dedica al disseny gràfic professional.
Mònica Pinto, durant aquest temps, ha anat consolidant un estil propi nodrit de nombroses referències a l'art del passat, sobretot, dels llenguatges de les avantguardes (Joaquín Torres García, Mondrian, el constructivisme rus, la psicodelia...), combinat amb elements d'absoluta actualitat (tipografies trencades, imatges manipulades mitjançant ordinador...). Tot això integrat en un molt personal ús del color.

En la seva activitat gràfica també es denota una marcada sensibilitat cap als temes relacionats amb el treball femení; ha realitzat encàrrecs per a destacades artistes com Núria Llimona, Dora López, Elsa Plaza o Nora Ancarola.

D'altra banda, el seu amor a l'esport li permet enfrontar-se al repte, gens fàcil en l'àmbit del disseny gràfic, de crear diferents fullets o cartells per a la mateixa activitat esportiva en successives convocatòries: la diversitat aconseguida és sorprenent.

Afortunadament i gràcies a la iniciativa del Centre Cultural de Canovelles, avui tenim ocasió de constatar la qualitat d'aquest treball, al comptar amb la possibilitat de veure aquestes obres exposades conjuntament i fora del seu context habitual.

Celebrem doncs el treball d'una dona, ciutadana de Canovelles, que desenvolupa una tasca creativa molt vinculada a aquesta població, com així es demostra en la prioritat que han tingut en aquesta selecció els encàrrecs efectuats per a l'Ajuntament i altres clients de la ciutat.
AL celebrar el seu treball celebrem el de totes nosaltres.

Elina Norandi, professora d'Història de l'Art en l'Escola Superior d'Art i Disseny Llotja de Barcelona, i del Màster i Postgrau en Estudis de les Dones del Centre Duoda de la Universitat de Barcelona.