viernes, 7 de noviembre de 2008

PRESENTACION DE LA EXPOSICION. Elina Norandi

El día 8 de marzo de 1857, un numeroso grupo de obreras textiles recorrió los barrios ricos de Nueva York, para protestar por las condiciones ínfimas en las que realizaban su trabajo.

Años más tarde, el 5 de marzo de 1908, en la misma ciudad las obreras del sector textil iniciaron una huelga con la finalidad de conseguir que se redujera la jornada laboral a 10 horas, además de establecer la igualdad salarial y que les fuera concedido un tiempo para dedicarlo a la lactancia.

Las empleadas de la fábrica Sirtwoot Cotton decidieron ocupar pacíficamente el local de la empresa, como otra estrategia de presión en el marco de esta huelga. El dueño de la fábrica no dudó en provocar un incendio para lograr que el edificio fuera desalojado: 129 mujeres trabajadoras fallecieron dentro. Ese día las obreras estaban tiñendo tejidos de color violeta, color que ha quedado simbólicamente unido a la reivindicación de las causas políticas de las mujeres.

En el año 1977 las Naciones Unidas declararon el 8 de marzo como el Día Internacional de la Mujer Trabajadora.
Desde entonces este es un día para conmemorar el trabajo y la lucha por la igualdad de todas nuestras antepasadas, y para celebrar nuestra intervención en el mundo actual.

Hoy celebramos este día mostrando el trabajo de una mujer que desde hace 10 años se dedica al diseño gráfico profesional.
Mònica Pinto, durante este tiempo, ha ido consolidando un estilo propio nutrido de numerosas referencias al arte del pasado, sobre todo, de los lenguajes de las vanguardias (Joaquín Torres García, Mondrian, el constructivismo ruso, la psicodelia...), combinado con elementos de absoluta actualidad (tipografías rotas, imágenes manipuladas mediante ordenador,...). Todo esto integrado en un muy personal uso del color.

En su actividad gráfica también se denota una marcada sensibilidad hacia los temas relacionados con el trabajo femenino, habiendo realizado encargos para destacadas artistas como Núria Llimona, Dora López, Elsa Plaza o Nora Ancarola.

Por otro lado, su amor al deporte le permite enfrentarse al reto, nada fácil en el ámbito del diseño gráfico, de crear diferentes folletos o carteles para la misma actividad deportiva en sucesivas convocatorias: la diversidad conseguida es sorprendente.

Afortunadamente y gracias a la iniciativa del Centro Cultural, hoy tenemos ocasión de constatar la calidad de este trabajo, al contar con la posibilidad de ver estas obras expuestas conjuntamente y fuera de su contexto habitual.
Celebremos pues el trabajo de una mujer, ciudadana de Canovelles, que desarrolla una tarea creativa muy vinculada a esta población, como así se demuestra en la prioridad que han tenido en esta selección los encargos efectuados para el Ayuntamiento y otros clientes de la ciudad.
Al celebrar su trabajo celebramos el de todas nosotras.


Elina Norandi, profesora de Historia del Arte en la Escuela Superior de Arte y Diseño Llotja de Barcelona, y del Máster y Postgrado en Estudios de las Mujeres del Centro Duoda de la Universidad de Barcelona.

PRESENTACIO DE L'EXPOSICIO. Elina Norandi

El dia 8 de març de 1857, un nombrós grup d'obreres tèxtils va recórrer els barris rics de Nova York, per a protestar per les condicions ínfimes en les quals realitzaven el seu treball.

Anys més tard, el 5 de març de 1908 en la mateixa ciutat, les obreres del sector tèxtil van iniciar una vaga amb la finalitat d'aconseguir que es reduís la jornada laboral a 10 hores, a més d'establir la igualtat salarial amb els homes i que els fos concedit un temps per a dedicar-lo a la lactància.

Les empleades de la fàbrica Sirtwoot Cotton van decidir ocupar pacíficament el local de l'empresa, com una altra estratègia de pressió en el marc d'aquesta vaga. L'amo de la fàbrica no va dubtar a provocar un incendi per a aconseguir que l'edifici fora desallotjat: 129 dones treballadores van morir a l’interior. Aquest dia les obreres estaven tenyint teixits de color violeta, color que ha quedat simbòlicament unit a la reivindicació de les causes polítiques de les dones.

En l'any 1977 les Nacions Unides van declarar el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Des de llavors aquest és un dia per a commemorar el treball i la lluita per la igualtat de totes les nostres avantpassades, i per a celebrar la nostra intervenció en el món actual.


Avui celebrem aquest dia mostrant el treball d'una dona que des de fa 10 anys es dedica al disseny gràfic professional.
Mònica Pinto, durant aquest temps, ha anat consolidant un estil propi nodrit de nombroses referències a l'art del passat, sobretot, dels llenguatges de les avantguardes (Joaquín Torres García, Mondrian, el constructivisme rus, la psicodelia...), combinat amb elements d'absoluta actualitat (tipografies trencades, imatges manipulades mitjançant ordinador...). Tot això integrat en un molt personal ús del color.

En la seva activitat gràfica també es denota una marcada sensibilitat cap als temes relacionats amb el treball femení; ha realitzat encàrrecs per a destacades artistes com Núria Llimona, Dora López, Elsa Plaza o Nora Ancarola.

D'altra banda, el seu amor a l'esport li permet enfrontar-se al repte, gens fàcil en l'àmbit del disseny gràfic, de crear diferents fullets o cartells per a la mateixa activitat esportiva en successives convocatòries: la diversitat aconseguida és sorprenent.

Afortunadament i gràcies a la iniciativa del Centre Cultural de Canovelles, avui tenim ocasió de constatar la qualitat d'aquest treball, al comptar amb la possibilitat de veure aquestes obres exposades conjuntament i fora del seu context habitual.

Celebrem doncs el treball d'una dona, ciutadana de Canovelles, que desenvolupa una tasca creativa molt vinculada a aquesta població, com així es demostra en la prioritat que han tingut en aquesta selecció els encàrrecs efectuats per a l'Ajuntament i altres clients de la ciutat.
AL celebrar el seu treball celebrem el de totes nosaltres.

Elina Norandi, professora d'Història de l'Art en l'Escola Superior d'Art i Disseny Llotja de Barcelona, i del Màster i Postgrau en Estudis de les Dones del Centre Duoda de la Universitat de Barcelona.